• Imprimeix

Diccionari del càncer

Adenocarcinoma

Tumor maligne d’un teixit glandular (per exemple, mama, còlon, recte).

Adenoma

Tumor benigne de derivació epitelial caracteritzat per la presència d’estructures glandulars ben reconegudes i diferenciades. En alguns òrgans, com el còlon i el recte, un percentatge petit d’adenomes (pòlips adenoïdals) poden, en el curs de molts anys, transformar-se en un tumor maligne.

Asimptomàtic

Persona que no nota cap molèstia ni símptoma característic d’una malaltia específica. Es tracta doncs, d’una persona que se sent sana.

Biòpsia

Extracció de petits fragments d’un òrgan del cos per observar-los al microscopi per tal de verificar l’eventual presència d’alteracions a les cèl·lules. La prova es realitza mitjançant instruments particulars (pinces o agulles), de vegades després d’una lleugera anestèsia.

Cancerigen

Factor químic, físic o biològic que afavoreix el desenvolupament del càncer.

Càncer

Tumor maligne.

Carcinoma

Tumor maligne d’origen epitelial. Pot derivar de qualsevol teixit epitelial, sigui de revestiment (mucoses, pell) o glandular. Un tipus molt freqüent de carcinoma és l’adenocarcinoma.

Còlon-recte

És l’últim tram de l’intestí, l’anomenat intestí gros, i està dividit en 6 parts: cec, còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, sigma i recte.

Colonoscòpia

Prova que permet visualitzar de manera directa les parets internes del còlon-recte. La prova es realitza amb un colonoscopi, que és un tub flexible del gruix del dit petit de la mà, que porta incorporada una càmera que, il·luminant les parets internes del còlon, permet veure-hi eventuals alteracions.

Cribratge o detecció precoç

És la paraula equivalent a l’anglesa screening. S’utilitza per designar la realització de proves dirigides a identificar una malaltia abans que doni símptomes. Aquestes proves, anomenades proves de cribratge, permeten identificar les malalties en fases molt inicials en les persones que no tenen molèsties (asimptomàtiques). Programa de cribratge o de detecció precoç: És un programa organitzat en què es convida sistemàticament tota la població en edat de risc a realitzar-se les proves de manera voluntària. L’estructura sanitària inicia el contacte, es responsabilitza dels destinataris i, si cal, garanteix les proves addicionals necessàries per a l’aprofundiment de l’estudi. El programa està controlat per la qualitat.

Diagnòstic

Judici del metge sobre la naturalesa de les molèsties o alteracions. El metge emet aquest judici conclusiu basant-se en la història explicada pel pacient (anamnesi), la visita mèdica i els resultats de les diferents proves realitzades.

Diagnòstic precoç

Consisteix en la detecció d’una malaltia en una persona molt abans que tingui molèsties (en persones asimptomàtiques).

Displàsia

Anomalia en el desenvolupament, alteració de la grandària, de la forma i/o de l’organització de les cèl·lules adultes. Representa la lesió que histològicament precedeix un carcinoma. Tot i que la displàsia i el carcinoma tenen moltes analogies a nivell histològic, la displàsia té la possibilitat de desaparèixer.

Ecografia

Prova que serveix per controlar molts òrgans del cos, com per exemple el fetge, el cos de l’úter, les mames, la tiroide, etc. Es realitza amb un ecògraf, que és un instrument que funciona mitjançant una sonda que produeix un feix d’ultrasons. La sonda es col·loca damunt de la pell d’una zona determinada del cos en funció de l’òrgan que es vulgui examinar o és introduïda per via anal o vaginal; els ultrasons emesos arriben a l’òrgan i quan tornen formen una imatge en una pantalla. És un mecanisme similar a l’eco que sentim quan anem a la muntanya. És una prova totalment innòcua.

Examen citològic

Prova de laboratori que permet estudiar l’estructura de les cèl·lules al microscopi. Serveix per establir si una cèl·lula està sana o està alterada i, eventualment, el grau d’alteració (benigna o maligna).

Examen clínic

És la prova realitzada pel metge. També se l’anomena visita mèdica.

Examen histològic

Observació al microscopi d’un teixit, o sigui d’un conjunt de cèl·lules d’una zona del cos, extret mitjançant una biòpsia.

Examen radiogràfic

És una prova que es pot realitzar a diverses parts del cos (per exemple el tòrax o a la mama) i que es fa amb instruments de raigs X.

Factors de risc

Característiques que augmenten o disminueixen (factors protectors) la probabilitat que aparegui una determinada malaltia tant en un individu com en una població. Hi ha factors no modificables, com l’herència genètica, l’edat o el sexe, i factors importants definits com a modificables per subratllar que amb intervencions externes és possible disminuir-ne la gravetat, reduint així la probabilitat d’emmalaltir. En aquesta categoria, hi entren els hàbits i els costums lligats a l’estil de vida, com ara fumar, una escassa activitat física i una alimentació incorrecta.

Fibroma / fibromioma / mioma

Tumor benigne del teixit muscular i fibrós de l’úter.

Galactografia

Prova que només es realitza quan surt sang o sèrum del mugró. Consisteix a analitzar la glàndula mamària i el canal de la llet (conducte galactòfor) d’on surt el líquid. S’introdueix un líquid per un conducte finíssim que s’insereix en aquest canal. Després es fa la radiografia de la mama (mamografia), que permet veure la forma dels conductes galactòfors. Normalment aquesta prova no és dolorosa, però pot ser una mica molesta quan s’introdueix el líquid.

Incidència d'una malaltia (taxa)

Nombre de casos nous de malaltia en un període determinat de temps (mes, any, etc.) en relació amb el nombre de subjectes amb risc present en aquest determinat període de temps a l’àrea d’estudi.

Mamografia

És una radiografia de les mames (els pits). La prova es realitza amb el mamògraf, que és un aparell que examina les mames mitjançant raigs X. S’han de col·locar les mames, primer una i després l’altra, sobre una superfície on són lleugerament comprimides i radiografiades en sentit horitzontal i en sentit vertical. Normalment la prova no és dolorosa, però pot ocasionar un lleuger malestar. Els mamògrafs moderns emeten dosis molt baixes de radiació, que no comporten cap risc per a la salut.

Mastectomia

Extirpació quirúrgica de la glàndula mamària.

Metàstasi

Una de les característiques biològiques del tumor maligne. Indica la reproducció i la difusió de les cèl·lules tumorals per via limfàtica o hemàtica (venes, artèries) a altres parts del cos.

Mortalitat

Nombre de decessos (morts) que es produeixen en un determinat període i en una determinada població.

Neoplàsia

Sinònim de tumor.

Oncologia

Part de la medicina que estudia els tumors en diversos aspectes: recerca, prevenció, diagnosi i teràpia.

PAAF (punció aspiració amb agulla fina)

Extracció, amb una agulla, d’algunes cèl·lules d’una part del cos (com per exemple dels nòduls de la mama o de la tiroide) per fer-ne un examen al microscopi (examen citològic). És un examen innocu que pot provocar un lleuger dolor, comparable al causat per una injecció intramuscular.

Pòlip

Formació d’aspecte més o menys arrodonit que creix a l’interior d’un òrgan buit. Pot ser de naturalesa diversa, segons el tipus histològic, o sigui del tipus de teixit que el constitueix.

Prevalència (d'una malaltia)

Nombre de tots els casos de malaltia que existeixen en un moment determinat en una població.

Prevenció primària del càncer

Acció dirigida a eliminar les diverses causes de risc de patir un càncer. Per exemple, deixar de fumar, que causa el càncer de pulmó, és una acció de prevenció primària.

Prevenció secundària del càncer

Consisteix en activitats sanitàries dirigides a disminuir les conseqüències indesitjables de la malaltia mitjançant accions per descobrir els tumors com més precoçment millor i descobrir alteracions que, tot i no ser canceroses, precedeixen aquesta malaltia.

Recerca de sang oculta en femta

És la recerca de sang no visible a ull nu a la femta. La prova es realitza recollint una mostra de femta que després s’analitza al laboratori.

Sigmoidoscòpia

És una exploració que consisteix en la introducció, a través de l’anus, d’un tub curt, prim i proveït d’un sistema d’il·luminació que permet observar el recte i la part baixa del còlon. Requereix, igual que altres procediments que estudien l’interior del còlon, una dieta i una preparació de l’intestí adequades.

Símptoma

Molèsties característiques d’una malaltia específica.

Supervivència (taxa de supervivència)

És el percentatge de vius en un grup de pacients per a una determinada patologia, estudiats i seguits en un període determinat (vius a l’inici de l’interval de temps i que sobreviuen a la conclusió d’aquest mateix interval). En oncologia la supervivència és el període de permanència en vida després del primer diagnòstic.

Teixit

Conjunt organitzat de cèl·lules especialitzades que desenvolupen una funció particular (teixit nerviós, epitelial, connectiu, muscular).

Tumor

És el desenvolupament anòmal d’un teixit que forma una massa que creix. Es parla de tumor benigne quan presenta un creixement local a l’òrgan on s’ha desenvolupat i quan se’n pot aturar el creixement. Es parla de tumor maligne o càncer quan creix incontroladament i tendeix a difondre’s a altres òrgans (metàstasi). Un tumor pot ser tractat amb cirurgia (resecció), amb medicina (quimioteràpia), amb radiació (radioteràpia) o amb altres tractaments. Per algunes formes tumorals, especialment per al tumor de mama, de l’úter i de l’intestí, les possibilitats de curació són més elevades com més aviat es diagnostiquen (detecció precoç).

Tumorectomia

Extirpació d’un tumor.

Unitat funcional

Equip multidisciplinari de metges de diferents especialitats que avaluen i prenen les decisions més adients per a cada tipus de càncer i per a cada persona en concret.

Data d'actualització:  26.10.2011